Moció presentada per combatre la multireincidència delicitiva

Les dades són clares i el fenomen de la multireincidència delictiva necessita un abordatge des de múltiples àmbits. La preocupació del món local davant la impunitat amb què alguns delinqüents reincideixen sense conseqüències visibles ens obliga a actuar, però no s’ha d’abordar la solució amb propostes de reforma del Codi Penal, com a solució màgica, sinó que cal treballar-les també des de la vessant social, educativa, comunitària i judicial. Les darreres reformes legislatives que s’han centrat en l’augment de les penes i de la punibilitat del delicte del furt i de la reincidència s’han demostrat insuficients, contraproduents i, en el cas de la reforma penal impulsada l’any 2015, han rebut el revés dels alts tribunals – Suprem i Constitucional – per considerar que els salts de penalitat derivats de la multireincidència eren desproporcionats.
Pel que fa a les dades delinqüencials, la reforma del Codi Penal no ha servit d’aturador d’aquestes conductes punitives. El fet d’endurir les penes o establir la seva condició d’agreujant en el procés no s’ha vist com un element dissuasiu sinó que el que ha fet és continuar la problemàtica de col·lapse sistèmic dels Jutjats i Tribunals. I és que, segons un estudi realitzat perl Departament de Justícia, sota els criteris marcats per l’Ordre JUS/1415/2018, Catalunya necessitaria 101 noves unitats judicials (87 unipersonals i 14 de col·legiades), així com 55 jutges i magistrats de més.
Les dades mostren la insuficiència de recursos del nostre sistema judicial per abordar les problemàtiques delictives actuals, que acaben malmeten la convivència i la seguretat als nostres carrers. Tanmateix, els governs locals necessiten eines per combatre la multireincidència, però cal abordar la problemàtica des del realisme i la responsabilitat,
mai des de l’alarmisme ni acompanyada de discursos que assenyalen i criminalitzen els col·lectius més vulnerables.
Calen recursos humans i materials però no només als cossos de seguretat i als jutjats, sinó també a les polítiques de convivència i cohesió social i a l’educació, que també són útils i eficaces atacant la problemàtica des de l’arrel. Paral·lelament a l’acció punitiva com a resposta objectiva a la comissió d’un il·lícit pena, és essencial analitzar quins són els col·lectius, que en comptes d’estigmatitzar-los hem de tenir més presents a l’hora de desenvolupar polítiques socials que permetin que la comissió d’il·lícits penals no sigui un camí vàlid a seguir.
Per tots aquests motius, el grup municipal Fem Sant Andreu proposa al ple de l’Ajuntament els següents acords:
Primer.- Exigir al Govern de l’Estat Espanyol i al Govern de la Generalitat l’increment de jutges d’adscripció territorial a Catalunya i unitats judicials, amb els recursos materials i tecnològics necessaris, per eliminar el coll d’ampolla que avui suposen els procediments d’enjudiciament ràpid.
Segon.- Instar als jutges, i al CGPJ que els impulsi, a tramitar de forma urgent i preferent els furts continuats per tal de prioritzar la solució de l’alarma social causada per aquests petits delictes que aporten una alta sensació d’inseguretat als nostres barris.
Tercer.- Impulsar reformes legislatives com serien Avantprojectes de llei en l’àmbit de l’eficiència organitzativa, processal i digital, i en l’Estratègia de justícia digital 2030.
Quart.- Exigir canvis en l’ordenament jurídic que permetin als ajuntaments personar-se i exercir l’acció penal en els delictes de furt.
Cinquè.- Dotar als Ajuntaments d’eines i mitjans perquè puguin acompanyar a les víctimes al llarg del procés judicial. A tal efecte s’impulsaran Convenis amb els Col·legis d’Advocats dels municipis o dels pròxims perquè puguin donar assessorament gratuït a les persones que no disposin dels mitjans necessaris.
Sisè.- Exigir als nostres representants a no fer valoracions que portin implícita l’estigmatització de cap col·lectiu de persones que conviuen als nostres municipis.