Les joves, líders del canvi
És innegable que els nostres entorns es troben en constant canvi. La societat, cada cop més líquida i accelerada per la tecnologia, avança a passos més frenètics cada dia. El que ahir era correcte ja no ho és, el que era “normal” avui es replanteja, les modes cauen en desús i sorgeixen noves formes de vida i de socialització. I quins són els majors agents de canvi? Les joves.
És un fet que les joves tenen una major capacitat d’aprendre, d’adquirir nous hàbits i d’absorbir els canvis de l’entorn. És el que es coneix com a neuroplasticitat, un fenomen pel qual el nostre cervell es recupera, es reestructura i s’adapta a noves situacions de les quals aprèn.
Podríem trobar molts exemples on les joves generen nous hàbits, maneres de fer o de relacionar-se, que en un primer estat ens sonen estranyes, alienes i fins i tot esbarrejades, però que amb el pas del temps acaben filtrant-se cap a teixits més adults de la societat. Un clar exemple d’aquest fet és l’aparició de les xarxes socials i les seves constants transformacions. Aquestes transformacions estan directament relacionades amb la necessitat de les joves de crear espais on forjar les seves identitats. Quan els adults van començar a entrar a Facebook, les joves van migrar a Instagram. Ara que els adults utilitzen aquesta plataforma, els joves s’han passat a TikTok. I quan els adults conquereixin TikTok, les joves construiran un nou espai on trobar-se.
Aquesta és la gran contradicció de la societat actual. Sabem que les joves són el motor de canvi, d’innovació i de progrés. Però intentem integrar-les en la societat des de l’adoctrinament, el paternalisme i la invasió dels seus espais. Frases com “fes-me cas, que jo això ja ho he viscut…” sona massa a boomer, i hem de començar a acceptar-ho. Mai escoltarem de veritat les joves si no entenem que no hem passat per les mateixes situacions, perquè aquestes situacions estan subjectes a un marc vivencial diferent del nostre. Un clar cas ha estat la pandèmia de la COVID-19, que sabem que ha afectat més a les joves que a cap altre sector de la població. Aquest fet pot constatar-se a través d’indicadors que reflecteixen el preocupant estat de la salut mental de les nostres joves, amb l’alarmant augment de casos de depressió, ansietat, TCA, autolesions i suïcidis.
Per tot això, hem d’entendre i acceptar que, si les joves són gran motor de transformació de la nostra societat, cal que el canvi neixi des de les joves i cap a les joves. Des dels òrgans polítics s’ha de fer escolta activa del que les joves necessiten. Si elles no s’acosten a les institucions, tenim el deure d’acostar les institucions a les joves. És necessari posar a l’abast eines, espais i recursos amb què les joves desenvolupin els seus projectes, tant és si en són entesos pels adults com si no. Tenim la responsabilitat d’educar-les, sí, però també d’empoderar-les perquè esdevinguin líders dels canvis de l’endemà.
Javier Romero, candidat de Fem Sant Andreu
0 Comments